dijous 25 de novembre de 2010

xocolata

Gaudint de la frescor de la nit. Encenc un petit llum, i em poso a llegir. La resta ja dormen, es una nit més d'estiu. M'en adono que sóc feliç, concentro tota la meva energía, per poder mantenir aquest sentiment de felicitat una mica més. Ha set un dia senzill, per tant, maco. M'oloro, i encara faig olor a cuina, olor a dolç. Tinc ratlles marcades a les puntes dels dits, símbol dels meus innombrables i fracassats esforços d'apendre guitarra, malgrat els riures de la resta, quan dutxant-me m'he retrobat amb el mirall m'he sentit una artista, una artista de debò. El cel està clar, i puc distingir les quatre constalacions que conec, no se si molt acertadament. Decideixo tancar el llum i veig que el llibre segueix intacte.

Que lluny queden ara les nits d'estiu.

dilluns 22 de novembre de 2010

Cui'n'Art

Un bon video per aquells a qui els hi agradi cuinar escoltant algo de música.
Un video d'en Joan Vila.

John Butler Trio Ocean

Tan sols es tracta d'escoltar-ho i gaudir.

imagina

Aquest diumenge, com gairebé tots els meus diumenges, vaig tornar a agafar l'autobus. Dues hores de camí, direcció Barcelona. Una cosa tant quotidiana i tan aburrida com pot ser un viatge en autobus es va convertir en un apassionant viatge, un viatge envoltat de colors, de núvols, oceans sencers, sentiment. Tot un espectacle pirotècnic, barrejat amb el blau de la meva imaginació, i aquelles línies contrastades, en un principi tan irreals, però tan certes, que em feien veure oceans allà on no hi eren. Vaixells que en moviments transparents es desplaçaven per sobre dels núvols fins arribar a cremar-se. Núvols, núvols que de cop, havien deixat de ser núvols per a convertir-se en munyantes, muntanyes que quedaven reflexades en aquell oceà imaginari, on el vaixell seguía flotant seguint el traç de les línies vermelles. Línies vermelles mica en mica més definides, mica en mica més clares, més vermelles, més grogues, més taronges, sempre sobre una gran pilota de color, que mica en mica s'anava apagant, desapareixent, i al seu temps, creava tot aquest espectacle de llums, foc, i calor...
Tot s'apaga, s'atura, s'acaba.. Hem entrat a Barcelona.